![\"\"](\"https:\/\/despresdelcancer.evidenze.events\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Comparteixo_Article5_FECEC_v02.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/despresdelcancer.evidenze.events\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Comparteixo_Article5_FECEC_v02-destacats.jpg\")
<\/p>\n
Quan em van diagnosticar el c\u00e0ncer no tenia la sensaci\u00f3 d\u2019estar malalta<\/strong>. Aquesta sensaci\u00f3 la vaig tenir despr\u00e9s, Un cop al quir\u00f2fan, em van fer la bi\u00f2psia<\/strong> del gangli sentinella<\/strong>. En un primer moment, aquesta prova no va sortir positiva<\/strong> per\u00f2 en un an\u00e0lisi posterior <\/strong>al laboratori s\u00ed<\/strong>, i al cap de 25 dies em van tornar a operar<\/strong> per treure\u2019m la cadena ganglionar<\/strong> i es va modificar<\/strong> el diagn\u00f2stic<\/strong> inicial i per tant el tractament<\/strong> a seguir.<\/p>\n Per sort, vaig viure el proc\u00e9s amb molts d\u2019\u00e0nims<\/strong> i molt acompanyada<\/strong> dels<\/span> meu cercle familiar, personal i professional<\/strong>.\u00a0Quan passes un c\u00e0ncer, hi ha una recuperaci\u00f3 f\u00edsica<\/strong> dels efectes secundaris que provoquen els tractaments… per\u00f2 una no t\u00e9 mai la sensaci\u00f3<\/strong> d\u2019estar completament recuperada<\/strong>, d\u2019aix\u00f2 mai no et recuperes.<\/p>\n S\u00ed que recordo que vaig sentir un cert vertigen quan vaig deixar de tenir la tutela dels metges <\/strong>i els controls peri\u00f2dics<\/strong> es van anar espaiant<\/strong> fins a 2 anys<\/strong>. En aquest punt vaig sentir-me molt vulnerable<\/strong>, suposo que com la majoria de les persones que es troben en aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n Com a seq\u00fcela del c\u00e0ncer, tinc la cirurgia al pit<\/strong> i com que aquesta \u00e9s bilateral, els esfor\u00e7os<\/strong> els he de controlar<\/strong>. Tamb\u00e9 haig de tenir molta cura del bra\u00e7 on em van treure els ganglis per prevenir<\/strong> la possible aparici\u00f3 d\u2019un limfedema<\/strong>. Tamb\u00e9, des de llavors, tinc mol\u00e8sties digestives <\/strong>de les quals no m\u2019he acabat de recuperar… per\u00f2 en termes generals, faig una vida normalitzada<\/strong> i em sento saludable<\/strong>.<\/p>\n El meu proc\u00e9s d\u2019adaptaci\u00f3<\/strong> i de reinserci\u00f3 laboral<\/strong> va ser progressiu<\/strong>. Vaig estar dos mesos sense anar a\u00a0 treballar<\/strong> (el temps de recuperaci\u00f3 de la cirurgia) i, quan vaig comen\u00e7ar la quimioter\u00e0pia<\/strong>, vaig estar en actiu de manera intermitent: cada mes treballava dues setmanes<\/strong> (amb adaptaci\u00f3<\/strong> de jornada<\/strong>) i les altres dues setmanes estava de baixa<\/strong> per recuperar forces<\/strong> i descansar.<\/p>\n Finalitzat el tractament, vaig recuperar la normalitat<\/strong> de manera progressiva<\/strong>. La veritat \u00e9s que va ser un proc\u00e9s de reincorporaci\u00f3 molt dol\u00e7 perqu\u00e8 vaig rebre tota mena de suport<\/strong>: adaptaci\u00f3 de jornada<\/strong>, flexibilitat<\/strong>, adaptaci\u00f3 de tasques<\/strong>, facilitat<\/strong> per assistir al visites m\u00e8diques<\/strong>…<\/p>\n Crec que les institucions es centren en l\u2019activitat sanit\u00e0ria<\/strong> i dediquen esfor\u00e7os a tot all\u00f2 que fa refer\u00e8ncia al proc\u00e9s del tractament d\u2019un c\u00e0ncer<\/strong>. En aquest punt s\u00ed que crec que existeix una especial sensibilitat social<\/strong> i aix\u00f2 \u00e9s fonamental. No obstant aix\u00f2, penso que encara hi ha un buit o mancances en el moment posterior, \u00e9s a dir, un cop reps l\u2019alta<\/strong> o has superat la fase m\u00e9s aguda<\/strong> i m\u00e9s evident de la malaltia, aqu\u00ed no hi ha suport<\/strong> ni ning\u00fa que se n\u2019ocupi, ni tampoc sensibilitat social<\/strong> de qu\u00e8 hi ha necessitats.<\/p>\n En aquest sentit, sembla que no t\u2019hagi passat res, tot i que en el fons, tant a l\u2019empresa com a la societat i a la teva vida, aquesta experi\u00e8ncia afecta i no es pot esborrar. Malauradament, no hi ha programes<\/strong> que abordin les dificultats socials<\/strong> que es plantegen despr\u00e9s del c\u00e0ncer<\/strong>.<\/p>\n L\u2019\u00edndex<\/strong> de superviv\u00e8ncia<\/strong> al c\u00e0ncer \u00e9s molt elevat i, juntament amb la detecci\u00f3 preco\u00e7, afortunadament, ens trobem en molts casos de persones joves <\/strong>que el superen. Per aix\u00f2, cal que l\u2019entorn social i laboral<\/strong> tingui en compte aquesta nova situaci\u00f3 de necessitat que es genera.<\/p>\n En concret, dins l\u2019\u00e0mbit laboral crec que hi ha una certa estigmatitzaci\u00f3<\/strong> de les persones que han patit un c\u00e0ncer: per si han d\u2019anar sovint<\/strong> al metge<\/strong>, per si s\u00f3n especialment sensibles<\/strong>, per si s\u2019han d\u2019adaptar al seu lloc de treball<\/strong>… I, com que el mercat laboral \u00e9s tan precari, \u00e9s f\u00e0cil que aquestes persones quedin excloses de l\u2019entorn laboral<\/strong>.<\/p>\n Aix\u00f2 s\u2019hauria de normalitzar<\/strong>. S\u2019haurien de generar instruments<\/strong> que permetin a les persones que han superat un c\u00e0ncer una adaptaci\u00f3<\/strong> i reinserci\u00f3<\/strong> normalitzada a la vida laboral i social<\/strong>, perqu\u00e8 hem de continuar i reprendre una vida, que mai torna a ser la mateixa<\/strong> que ten\u00edem abans.<\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abMalauradament no hi ha programes que abordin les dificultats socials que es plantegen despr\u00e9s del c\u00e0ncer\u00bb Quan em van diagnosticar el c\u00e0ncer no tenia la sensaci\u00f3 d\u2019estar malalta. Aquesta sensaci\u00f3 la vaig tenir despr\u00e9s, quan estava fent els tractaments. Suposo que va ser perqu\u00e8 em van trobar el tumor en una visita de control […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1177,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[489],"tags":[922,954,1012,1099,1225,436],"class_list":["post-5637","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-testimonios","tag-cancer-de-mama-es","tag-comparto","tag-entrevista-es","tag-loly-es","tag-social-es","tag-testimonio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/despresdelcancer.evidenze.events\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5637","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/despresdelcancer.evidenze.events\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/despresdelcancer.evidenze.events\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/despresdelcancer.evidenze.events\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/despresdelcancer.evidenze.events\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5637"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/despresdelcancer.evidenze.events\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5637\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5937,"href":"https:\/\/despresdelcancer.evidenze.events\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5637\/revisions\/5937"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/despresdelcancer.evidenze.events\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1177"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/despresdelcancer.evidenze.events\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5637"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/despresdelcancer.evidenze.events\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5637"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/despresdelcancer.evidenze.events\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5637"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nquan estava fent els tractaments. Suposo que va ser perqu\u00e8 em van trobar el tumor<\/strong> en una visita de control per la meva maternitat<\/strong> (no vaig notar cap s\u00edmptoma previ)\u00a0 i perqu\u00e8 inicialment em van dir que era un \u201cin situ\u201d agafat molt a temps i amb bon pron\u00f2stic<\/strong>.<\/p>\n